La rutina de la pell atòpica es resumeix en tres gestos diaris: rentar amb aigua tèbia i un netejador sense sabó, assecar a copets sense fregar i aplicar l’emol·lient sobre la pell encara humida, dues vegades al dia. I fer-ho també quan la pell està tranquil·la, no només quan pica. Aquesta és la part que se salta gairebé tothom i la que marca més diferència.
La raó és que la dermatitis atòpica no és una pell “bruta” ni una al·lèrgia a alguna cosa concreta que n’hi hagi prou de retirar. És una barrera cutània que funciona malament. La capa protectora de la pell perd aigua amb més facilitat del normal, i aquesta sequedat deixa passar irritants i al·lergògens que activen la inflamació. Es coneixen mutacions al gen de la filagrina, la proteïna que ajuda a construir aquesta barrera, com un dels principals factors genètics que hi predisposen. Per això el tractament de fons no és antiinflamatori: és reposar barrera cada dia.
Els tres gestos del bany
L’aigua no asseca per si mateixa. El que asseca és l’aigua calenta, el sabó que arrossega els lípids i l’estona que la pell passa evaporant després.
| Gest | Com fer-ho | Per què |
|---|---|---|
| Rentat | Aigua tèbia, dutxa o bany curt, un cop al dia com a màxim | L’aigua molt calenta augmenta la pèrdua de lípids i la picor |
| Netejador | Pastilla suau sense perfum o un netejador sense sabó (syndet) | El sabó convencional té pH alcalí i desengreixa la barrera |
| Assecat | A copets amb la tovallola, sense fregar | Fregar irrita mecànicament i desencadena el cicle picor-gratat |
| Emol·lient | Sobre la pell encara humida, sense esperar que s’assequi del tot | Segella l’aigua que la pell acaba d’absorbir |
Aquest últim punt té una base fisiològica clara: la hidratació prèvia de la pell augmenta fins a deu vegades la penetració del que s’aplica a sobre, i la manera més pràctica d’aconseguir-la és aplicar el preparat immediatament després del bany o la dutxa.
Quant emol·lient cal
Molt més del que la majoria fa servir. La guia britànica d’èczema atòpic, que és la que dona xifres concretes, parla d’entre 250 i 500 grams setmanals d’emol·lients sense perfum per a ús diari en menors de 12 anys. Un pot de 400 ml pot durar una setmana, no tres mesos. Si un envàs et dura un trimestre, no estàs tractant: estàs donant copets.
Aquesta insistència no és estètica. Una revisió sistemàtica Cochrane sobre emol·lients i hidratants en èczema va trobar que el seu ús redueix el nombre de brots i allarga el temps fins al següent, encara que la qualitat de l’evidència sigui en general baixa o moderada. L’emol·lient no és el complement del tractament; és el tractament de base, i es fa servir també quan la pell està aparentment neta.
Com triar el producte
Com més gras és l’excipient, més gran és la durada de l’acció i la capacitat de retenir aigua. A igualtat de composició, l’ordre de major a menor untuositat és:
- Ungüent — gairebé exclusivament greixos, oclusiu. Per a pells molt seques, descamatives o liquenificades. No en plecs ni en lesions exsudatives.
- Pomada — molt de greix i poca aigua, més còmoda que l’ungüent. Tronc i extremitats.
- Crema — més aigua que la pomada, refrescant. Cara, plecs, zones de flexió.
- Loció, gel i solucions — sense greix o amb molt poc. Còmodes en zones amb pèl, però assequen més que hidraten i poden coure.
Regla pràctica: com més seca estigui la pell i més freda l’època de l’any, més cap a l’ungüent; com més calor i més plec, més cap a la crema. És normal fer servir dues textures diferents al mateix cos.
Sobre els ingredients, dos advertiments reals. La urea hidrata i ajuda a la penetració, però pot coure sobre pell fissurada o molt inflamada. I la lanolina, present en moltes fórmules grasses, és una causa coneguda de dermatitis de contacte: si una crema que fa temps que fas servir comença a irritar-te, mira la llista d’ingredients abans de canviar de marca a cegues. En general, sense perfum sempre que sigui possible.
El corticoide tòpic durant el brot
L’emol·lient sosté, però no apaga un brot. Per a això hi ha els corticoides tòpics, que a Espanya es classifiquen en quatre grups de potència: baixa, mitjana, alta i molt alta. La hidrocortisona acetat a l’1%, per exemple, és un corticoide no fluorat de baixa potència (grup I) indicat, entre altres coses, en èczema endogen com la dermatitis atòpica.
L’elecció de potència depèn sobretot de la zona, perquè l’absorció canvia moltíssim d’una part del cos a una altra:
| Zona | Potència adequada |
|---|---|
| Mucoses, genitals, parpelles, cara, cara interna de les cuixes | Baixa o intermèdia; alta només en períodes molt breus |
| Plecs, flexures, cara interna dels braços, cuir cabellut | Baixa a alta, reduint la potència tan aviat com es pugui |
| Pit, esquena, braços, cuixes, cames, dors de mans i peus | Intermèdia a alta, o molt alta durant períodes curts |
| Colzes, genolls, palmells, plantes, ungles | Alta o molt alta, vigilant efectes secundaris |
Quatre regles que eviten gairebé tots els problemes:
- Capa fina. L’excés no accelera la millora. L’estrat corni actua de reservori i allibera el fàrmac a poc a poc.
- Una o dues aplicacions al dia són suficients per a la majoria de preparats.
- Durada limitada. Els de potència mitjana i alta no s’han d’aplicar més de quatre setmanes seguides; a la cara o els plecs, no més de dues o tres. La fitxa tècnica de la hidrocortisona a l’1% fixa en general un màxim de dues setmanes, i el més curt possible a la cara.
- No tallar de cop. Suspendre bruscament pot provocar rebot. El correcte és baixar a un corticoide de menys potència o alternar amb emol·lient.
I un advertiment que es passa per alt: si una dermatitis que anava millorant amb corticoide comença a empitjorar, una possibilitat és l’al·lèrgia de contacte al mateix corticoide o al seu excipient. No és rara.
El que sí que convé evitar
- Roba de llana i teixits rugosos en contacte directe amb la pell.
- Perfums, detergents forts i cosmètics aromatitzats a les zones afectades.
- Calor i canvis bruscos de temperatura. Mantenir la casa a temperatura estable i sense sobreescalfar redueix brots.
- Gratar-se. Ungles curtes, i si la picor impedeix dormir, és motiu per consultar, no per aguantar.
- La vacuna de la verola. Qui té dermatitis atòpica no l’ha de rebre, ni tan sols amb la malaltia inactiva, pel risc de complicació greu.
Els banys amb lleixiu diluït i les cures humides (wet wraps) apareixen a les guies, però són pautes que s’indiquen i es dosifiquen individualment. No són coses que s’improvisin a casa.
Quan consultar
Demana valoració mèdica si:
- Apareixen crostes color mel, pus, butllofes o febre sobre les lesions: suggereix sobreinfecció i necessita tractament específic.
- Broten vesícules agrupades i doloroses que s’estenen de pressa, sobretot si hi ha herpes a l’entorn.
- La picor impedeix dormir diverses nits seguides.
- La dermatitis no millora després de dues setmanes de tractament correcte, o empitjora just quan hauria d’anar a millor.
- Necessites corticoide de manera continuada per mantenir la pell tranquil·la, o fa setmanes que en fas servir un de potent a la cara o els plecs.
- Apareixen atròfia, estries, telangièctasies o aclariment de la pell a les zones tractades.
- Hi ha visió borrosa o altres alteracions visuals durant el tractament amb corticoides, fins i tot tòpics.
- Sospites que un producte concret t’irrita: val la pena identificar-lo abans de descartar tota una gamma.
Aquesta informació és divulgativa i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts consultades: NIAMS (NIH) — Atopic Dermatitis: Diagnosis, Treatment, and Steps to Take, NIAMS (NIH) — Atopic Dermatitis (Eczema): Symptoms & Causes, Ministeri de Sanitat — Corticosteroides tòpics (Inf Ter Sist Nac Salud 2010;34:83-88), AEMPS/CIMA — Fitxa tècnica de Dermosa Hidrocortisona 10 mg/g pomada, NICE — Atopic eczema in under 12s, quality statement 4: provision of emollients i Cochrane — Emollients and moisturizers for eczema (revisió sistemàtica abreujada).