Gases, un antisèptic, esparadrap, unes tisores de punta rodona i poca cosa més. Això és el que de debò necessites en una farmaciola de primers auxilis domèstica. La Creu Roja Espanyola distingeix expressament entre la farmaciola de primers auxilis, material per curar ferides lleus al moment, i el petit dispensari de medicaments de la casa, que és una altra cosa i es guarda a part. Barrejar els dos és el motiu pel qual la majoria de farmacioles casolanes acaben sent un calaix desordenat amb mitja caixa de tiretes i un flascó d’alguna cosa caducada.
Farmaciola de cures i dispensari: no és el mateix
La farmaciola de cures cobreix el que passa al dia a dia: un tall cuinant, una esgarrapada dels nens, una rossegada de sabata. Necessita material de cura i instrumental, no fàrmacs.
El dispensari, en canvi, és el conjunt de medicaments habituals de la família: analgèsics i antitèrmics d’ús puntual, alguna crema antiinflamatòria, un antihistamínic. Aquest contingut depèn de cada persona (al·lèrgies, tractaments crònics, edat dels nens a casa) i convé revisar-lo amb el teu farmacèutic o metge, perquè les dosis i les combinacions segures varien d’una persona a una altra.
Aquest article se centra en la primera caixa: la del material de cures, que és igual per a qualsevol llar.
Material de cures imprescindible
Segons la relació que recomana la Creu Roja Espanyola per a la farmaciola domèstica, això és el que no hi hauria de faltar:
| Categoria | Contingut | Per a què serveix |
|---|---|---|
| Neteja de ferides | Sèrum fisiològic | Arrossegar brutícia abans de desinfectar |
| Antisèptic | Povidona iodada o clorhexidina | Prevenir la infecció de la ferida |
| Cobertura | Gases estèrils de diverses mides | Cobrir ferides i cremades |
| Fixació | Esparadrap i tiretes de diverses mides | Subjectar gases o cobrir ferides petites |
| Embenatge | Benes de diferents amplades | Immobilitzar o comprimir una zona |
| Embenatge versàtil | Mocador triangular (140×100×100 cm aprox.) | Braçalet improvisat o cobrir zones grans |
| Instrumental | Tisores de punta rodona i pinces sense dents | Tallar gases o esparadrap, retirar estelles |
| Autoprotecció | Guants d’un sol ús i tovalloletes d’alcohol | Protegir-te les mans abans de curar una altra persona |
Amb aquesta llista bàsica resols la immensa majoria de ferides i cops menors que passen a casa.
Quin antisèptic triar
Aquí és on sorgeixen més dubtes, perquè a qualsevol casa sol haver-hi diversos flascons diferents acumulats amb els anys.
La povidona iodada és un antisèptic d’ampli espectre adequat per a ferides petites, rossegades i cremades lleus. No convé fer-la servir de manera regular o prolongada en nens menors de 30 mesos, en embarassades, en persones amb problemes de tiroide o en qui pren liti, perquè el iode es pot absorbir. La clorhexidina és una altra opció habitual, amb bon perfil de seguretat en la majoria de ferides superficials.
L’aigua oxigenada, molt present encara a les farmacioles casolanes, ha perdut protagonisme en la cura de ferides: usada de manera repetida pot danyar el teixit que està intentant cicatritzar, així que com a molt té sentit en la primera neteja d’una ferida molt bruta, i no com a desinfectant habitual.
Una regla simple: tria un únic antisèptic, revisa que no estigui caducat i evita barrejar diversos productes diferents sobre la mateixa ferida.
On i com guardar-la
- Un lloc conegut per tots els adults de la casa, per no perdre temps buscant-la en una urgència.
- Fora de l’abast dels nens, però sense pany ni codi: en un moment de nervis, aquests mecanismes només destorben.
- Fresc i sec, lluny de la humitat del bany i de la calor de la cuina, que degraden gases i antisèptics abans d’hora.
- En una caixa tancada i transportable, per poder-la portar si cal atendre algú en una altra habitació o fora de casa.
Revisar i reposar
Una farmaciola que no es revisa deixa de ser útil sense que te n’adonis. Convé repassar-la dues vegades l’any: comprovar la data de caducitat de l’antisèptic i del sèrum fisiològic obert, reposar el que s’hagi gastat i descartar gases o benes amb l’embolcall estèril trencat, perquè un cop obert perd l’esterilitat encara que el material sembli intacte. Sobre què garanteix realment aquesta data i quan cal llençar alguna cosa sense dubtar-ho, ho expliquem a la data de caducitat dels medicaments.
Variants segons qui viu a casa
La llista bàsica és la mateixa per a qualsevol llar, però convé adaptar quantitats i mides a la situació real:
- Amb nens petits, té sentit duplicar les tiretes de mida petita i les gases fines, que es fan servir molt més sovint que les grans.
- Amb persones grans o pell fràgil, convé tenir esparadrap de teixit suau o hipoal·lergènic, que es retira sense danyar la pell.
- Si hi ha mascotes, un parell de benes elàstiques addicionals no està de més, encara que una ferida d’animal sempre l’ha de valorar un veterinari o un professional sanitari.
- Per al cotxe o les excursions, una farmaciola reduïda amb l’essencial (antisèptic monodosi, gases, tiretes, guants) és més pràctica que portar la de casa sencera.
Cap d’aquestes variants canvia el contingut mínim, només la quantitat i el format de cada element.
Quan consultar
La farmaciola casolana és per a ferides lleus. Busca atenció mèdica o ves a urgències si apareix qualsevol d’aquests senyals:
- La ferida no deixa de sagnar després de 10 minuts de pressió directa i ferma.
- És profunda, amb les vores molt separades, o afecta la cara, les articulacions o zones amb molt teixit.
- Ha estat causada per un objecte rovellat o molt brut, o per la mossegada d’un animal o una persona.
- Apareixen signes d’infecció els dies següents: envermelliment que s’estén, calor, pus o febre.
- Es tracta d’una cremada extensa, amb butllofes grans, o que afecta mans, cara o genitals.
- La persona no està correctament vacunada contra el tètanus i la ferida és profunda o està bruta.
Aquest article té finalitats informatives i no substitueix la valoració d’un professional sanitari davant d’una lesió o símptoma concret. Fonts consultades: Creu Roja Espanyola — La farmaciola de primers auxilis a la llar, MedlinePlus (Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA, NIH) — Farmaciola de primers auxilis.