Com mesurar bé la febre: termòmetres i errors

Es parla de febre a partir de 38 °C, però aquesta xifra no significa el mateix presa a l’aixella que al recte o a l’orella. Són zones diferents del mateix cos i cadascuna té el seu interval normal. La regla pràctica, per tant, és una de sola: mesura sempre al mateix lloc, amb el mateix termòmetre, i apunta quin has fet servir. Una dècima amunt o avall importa molt menys que comparar peres amb pomes.

El motiu és que cap termòmetre domèstic no mesura el que de debò interessa. La temperatura rellevant és la central, la dels òrgans interns, i conèixer-la exigiria mètodes invasius com un catèter. El que fa un termòmetre clínic és mesurar la temperatura perifèrica d’un punt concret i fer-la servir com a aproximació. Segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), en una persona sense febre la temperatura central es mou entre 36,4 °C i 37,2 °C, una mica per sobre de la perifèrica.

Cada zona del cos té el seu interval normal

Aquests són els valors fisiològics que recull l’AEMPS per a cada lloc de mesura. Val la pena mirar-los abans d’alarmar-se per un número solt:

Lloc de mesura	Temperatura fisiològica
Cavitat oral	35,5 – 37,5 °C
Recte	36,6 – 38,0 °C
Aixella	34,7 – 37,3 °C
Conducte auditiu	36,4 – 38,0 °C
Front / pell	35,4 – 37,4 °C

La conseqüència és evident: 37,4 °C a l’aixella és clarament alt, i 37,4 °C a l’orella no ho és. Si dius al teu metge “té 38” sense especificar on ho has mesurat, li estàs donant la meitat de la dada.

Pel que fa al lloc recomanat, no hi ha un consens únic. En adults l’aixella sol ser l’elecció per comoditat i seguretat. En infants, l’associació espanyola de pediatria d’atenció primària recomana la via rectal en menors de cinc anys, i la boca o l’aixella com a alternativa a partir d’aquesta edat.

Quin tipus de termòmetre tens a casa

Els termòmetres clínics es divideixen en dues famílies segons com capten la temperatura, i tenen exigències de precisió diferents.

Termòmetres digitals de contacte. El sensor toca el cos. Necessiten assolir l’equilibri tèrmic, així que triguen, encara que molts incorporen un algoritme que escurça l’espera. Són els més precisos: la norma els exigeix un error màxim de 0,1 °C dins de l’interval de mesura. Només serveixen a la boca, el recte o l’aixella; mesurar-hi al front o al canell dona una xifra sense valor. Els de punta flexible són preferibles en nadons i infants.

Termòmetres d’infrarojos. Detecten la radiació tèrmica i donen resultat en segons. L’error màxim permès és més gran, 0,3 °C segons la norma ASTM E1965, perquè hi intervenen més fonts d’error: l’emissivitat de la pell, la temperatura ambient, el camp de visió, el cerumen de l’orella o la simple escalfor de la mà que sosté l’aparell.

• Els d’orella es veuen poc afectats per l’ambient, però la curvatura del conducte i els taps de cera provoquen lectures errònies.
• Els de front són els més sensibles a les condicions ambientals i a la irrigació de la pell. La distància importa: no ha de superar mai els 8 cm, i cada fabricant indica la seva.

Un detall que gairebé ningú no llegeix: els infrarojos funcionen en mode directe o en mode ajustat. En mode directe mostren la temperatura del punt on mesuren. En mode ajustat mesuren a la pell però mostren una xifra convertida a un altre lloc de referència (oral, rectal o axil·lar). És a dir, dos aparells recolzats al mateix front poden donar números diferents i tots dos ser correctes. Aquesta informació ha de figurar a les instruccions.

Els termòmetres de mercuri ja no són una opció: la seva venda al públic està prohibida a Espanya des del 2009, quan es va transposar la directiva europea que va restringir els dispositius de mesura amb mercuri. Els van substituir els de gal·li o galinstan, que continuen sent vàlids.

Els errors que falsegen la lectura

La majoria de les xifres estranyes no venen d’un termòmetre espatllat, sinó de com s’ha mesurat. El que recomana l’AEMPS:

• Espera després de l’esforç o del bany. L’exercici intens i l’aigua calenta alteren la lectura durant una bona estona. Deixa passar almenys una hora.
• Espera després de menjar, beure o fumar. Sobretot si mesuraràs a la boca: entre 20 i 30 minuts és raonable.
• Aclimata el termòmetre. Si l’aparell ve d’un calaix fred o d’un cotxe al sol i tu estàs a una altra temperatura, la mesura es distorsiona. Això afecta especialment els d’infrarojos.
• Allunya’t de focus de calor. Xemeneies, forns, radiadors o llum solar directa sobre el front.
• Neteja la zona i l’aparell. Al front, la pell ha d’estar lliure de cabell, suor, greix o maquillatge, i cal evitar cicatrius i ferides. A l’orella, la sonda neta i, si el model en fa servir, funda nova a cada presa.
• Mesura sempre a la mateixa orella. Les lectures de la dreta i l’esquerra poden diferir. Mateixa direcció, mateixa profunditat.
• Aixella seca i braç enganxat al cos. Si el sensor no queda envoltat per la pell, la xifra baixa.

Un altre error freqüent és fiar-se d’aparells que no són productes sanitaris. Després de la pandèmia van proliferar els termòmetres d’infrarojos de cribratge que es veuen a aeroports o centres comercials: no tenen finalitat mèdica i no serveixen per decidir res sobre la teva salut.

Com saber si el teu termòmetre és fiable

Un termòmetre clínic és un producte sanitari i ha de complir requisits concrets. Abans de comprar, comprova:

1. Marcatge CE seguit de quatre dígits, el número de l’organisme notificat que va avaluar el producte.
2. Instruccions d’ús en castellà, obligatori per a la seva comercialització a Espanya.
3. Lloc de mesura indicat a l’etiqueta: oral, rectal, axil·lar, òtic o frontal.
4. Interval d’indicació, que segons la norma ha de cobrir de 34,0 °C a 43,0 °C.
5. En els d’infrarojos, la distància de mesura i si funciona en mode directe o ajustat.

No és una precaució teòrica. En la seva campanya de control del mercat, l’AEMPS va revisar 174 termòmetres digitals comercialitzats a Espanya i va acabar exigint el cessament de comercialització de 31, sobretot per informació incompleta o etiquetatge que no era en castellà.

Quan consultar

La xifra del termòmetre importa menys que l’estat de la persona. Busca atenció mèdica si apareix algun d’aquests casos:

• Febre en un nadó menor de tres mesos, per baixa que sembli. És una situació de valoració urgent sempre.
• Rigidesa de clatell, mal de cap intens, confusió, somnolència anormal o convulsions.
• Taques a la pell que no desapareixen en prémer-les amb un got transparent.
• Dificultat per respirar, respiració molt ràpida o llavis blaus.
• Febre que dura més de tres dies sense causa clara, o que reapareix després de diversos dies sense ella.
• Signes de deshidratació: orina molt escassa i fosca, boca seca, plor sense llàgrimes.
• Persones amb immunitat compromesa, en tractament oncològic o amb malalties cròniques descompensades.
• Dolor localitzat intens que acompanya la febre: abdomen, orella, gola o en orinar.

I una última idea: si a casa tens un termòmetre sense instruccions, sense marcatge CE complet o que dona xifres incoherents d’una presa a l’altra, no val la pena guardar-lo. Un aparell que mesura malament és pitjor que no tenir-ne cap, perquè dona una falsa seguretat.

Aquest article té finalitats informatives i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Davant d’una febre que et preocupi, consulta el teu metge o el teu farmacèutic.

Fonts: AEMPS — Informe de la campanya de control del mercat de termòmetres digitals d’ús clínic (2022) · MedlinePlus (NIH) — Mesura de la temperatura · BOE — Ordre PRE/222/2009, dispositius de mesura que contenen mercuri · Reglament (UE) 2017/745 sobre els productes sanitaris · NCBI Bookshelf (NIH) — Physiology, Fever