Un calaix del dormitori o un armari alt de la cuina, lluny del foc i de la pica. Aquest és el lloc correcte per a la majoria dels medicaments: fresc, sec, fosc i fora de l’abast dels nens. El bany no ho és, encara que el moble es digui «farmaciola».
Per què el bany és mala idea
La calor i la humitat de la dutxa degraden comprimits i càpsules, que són les formes farmacèutiques més sensibles a la humitat. Un medicament guardat allà pot perdre potència o fer-se malbé abans de la data de caducitat impresa, sense que es noti res per fora. Aquesta data garanteix menys del que sembla, i només mentre l’envàs continuï tancat: ho desenvolupem a què significa de veritat la data de caducitat.
Hi ha un motiu tècnic al darrere. Els estudis d’estabilitat amb què es decideix la caducitat d’un medicament a Europa es fan a 25 ºC i 60 % d’humitat relativa. Un lavabo amb dutxa diària supera aquesta humitat diverses vegades al dia. La cuina té el mateix problema si l’armari és damunt de la pica o al costat de la vitroceràmica.
Alternatives que sí que funcionen: un calaix de la còmoda, una caixa tancada en un altell, un prestatge alt d’un armari del passadís. L’única cosa innegociable és que estigui fora de l’abast dels nens.
Què vol dir cada frase de l’envàs
Les condicions de conservació no són text lliure: l’EMA fixa un catàleg tancat de frases i totes les agències europees fan servir les mateixes. Per això l’envàs mai no diu «guardar a temperatura ambient»: aquesta expressió està expressament prohibida per imprecisa.
| El que posa l’envàs | Què has de fer |
|---|---|
| No hi apareix cap indicació | No necessita condicions especials. Lloc fresc i sec |
| «No conservar a temperatura superior a 30 ºC» | Evita focus de calor directe. No cal nevera |
| «No conservar a temperatura superior a 25 ºC» | El punt més fresc de la casa. Tampoc nevera |
| «Conservar a la nevera» (entre 2 ºC i 8 ºC) | Sempre al frigorífic, mai al congelador |
| «No congelar» | Encara que vagi a la nevera, lluny del congelador i del fons |
| «Conservar en l’envàs original» | No el passis a un pastiller |
| «Mantenir l’envàs perfectament tancat» | Tanca bé el flascó després de cada presa |
Dos matisos que estalvien disgustos:
- «No refrigerar» apareix en molts medicaments que no necessiten fred. Ficar-los a la nevera per si de cas no és més segur: els pot alterar.
- «Conservar a la nevera» vol dir la nevera de casa, no el congelador ni el prestatge que toca la paret del fons, on es forma gel.
L’onada de calor no arruïna la teva farmaciola
És el dubte més repetit a l’estiu i la resposta oficial tranquil·litza. Segons l’AEMPS, en els medicaments etiquetats a menys de 25 ºC o menys de 30 ºC, superar puntualment els 40 ºC de temperatura ambient no afecta la seva conservació, per dues raons: a Espanya aquestes temperatures es donen de manera puntual i no durant tot el dia, i els llocs on es guarden a casa són més frescos que el carrer.
Encara més: els medicaments que no porten cap indicació de temperatura han demostrat que no es degraden després de sis mesos a 40 ºC. Aquest marge és ampli a propòsit.
El que sí que cal evitar és l’exposició sostinguda i directa:
- El maleter o l’habitacle del cotxe al sol, on s’assoleixen temperatures molt superiors.
- L’ampit d’una finestra orientada al sud.
- El cotxe durant un viatge llarg a l’agost: la medicació va amb tu a dins, no al maleter.
I compte amb les formes farmacèutiques toves, cremes, pomades, òvuls, supositoris, que són les més sensibles a la calor. La regla de l’AEMPS és visual: si en obrir-les el seu aspecte ha canviat, no les facis servir.
L’envàs original no és un caprici
Quan el prospecte diu «conservar en l’envàs original», està dient que el producte és sensible a la llum, a la humitat o a totes dues coses, i que el blíster o el flascó formen part de la protecció. Treure els comprimits d’allà per ficar-los en un pastiller setmanal els deixa exposats.
No tots els medicaments tenen aquest advertiment, així que el pastiller és perfectament vàlid per a molts tractaments. Però la decisió no es pren pel color del blíster ni per intuïció: es pren llegint l’apartat de conservació del prospecte o preguntant a la farmàcia.
Dos hàbits que ajuden:
- Guarda la caixa de cartró, no només el blíster. Hi ha imprès el lot, la caducitat i les condicions de conservació.
- Llença el cotó del flascó així que l’obris: absorbeix humitat i la reté a dins.
Quant dura un cop obert
La data impresa a la caixa val per a l’envàs tancat. Així que obres un flascó, un xarop o un col·liri, comença a comptar un altre termini, més curt, que figura al prospecte i que sol demanar que anotis la data d’obertura a la caixa.
| Format | Què mirar |
|---|---|
| Comprimits i càpsules en blíster | La caducitat de l’envàs; cada dosi va protegida |
| Col·liris multidosi | Període després de l’obertura indicat al prospecte; en molts són 28 dies |
| Xarops antibiòtics reconstituïts | Dies concrets i, sovint, nevera. Ho indica el prospecte |
| Cremes i pomades | Tancament ben tapat; descartar si canvien d’olor, color o textura |
| Injectables refrigerats | Frigorífic entre 2 ºC i 8 ºC tret d’indicació diferent |
Quan el termini després de l’obertura venç, sobra producte a l’envàs. Aquesta resta no es fa servir: es porta al punt SIGRE de qualsevol farmàcia, amb caixa i prospecte.
Senyals que alguna cosa s’ha fet malbé
Cap no substitueix la data de caducitat, però si apareixen, no ho facis servir:
- Comprimits clapejats, esquerdats, enganxosos o que fan una olor diferent: els d’àcid acetilsalicílic amb olor de vinagre en són l’exemple clàssic.
- Càpsules toves, deformades o enganxades entre elles.
- Cremes o pomades separades en dues fases, amb líquid a sobre o textura granulosa.
- Supositoris o òvuls que s’han arribat a fondre i solidificar de nou.
- Xarops o col·liris tèrbols, amb pòsits o amb partícules en suspensió.
- Un envàs amb el precinte trencat o el blíster perforat.
Quan consultar
Parla amb el teu farmacèutic o amb el teu metge si:
- Has pres un medicament que estava clarament alterat, canvi de color, olor o textura, i notes símptomes nous.
- Un medicament que havia d’anar a la nevera ha estat fora del frigorífic diverses hores o s’ha arribat a congelar, sobretot si és injectable.
- El tractament deixa de fer-te l’efecte habitual i sospites que es pot haver conservat malament.
- Has de viatjar amb medicació refrigerada i necessites saber com transportar-la.
- Tens dubtes sobre si el teu tractament es pot passar a un pastiller, o en prens diversos i els vols organitzar.
- Necessites llençar medicaments caducats o sobrants i no saps què va al punt SIGRE.
I si apareix qualsevol reacció que no esperaves després de prendre alguna cosa, no esperis a veure si passa: consulta-ho.
Aquesta informació és orientativa i no substitueix la consulta amb el teu metge o farmacèutic. Fonts: AEMPS — Medicaments i calor, AEMPS — L’AEMPS recorda com conservar els medicaments a l’estiu (MUH 21/2019), EMA — Guideline on declaration of storage conditions (CPMP/QWP/609/96/Rev 2), MedlinePlus (NIH) — Storing your medicines, CIMA — AEMPS.