Tos seca o amb mocs: què prendre en cada cas

Abans de triar xarop, fes-te una sola pregunta: aquesta tos arrenca alguna cosa? Si amb cada cop surt moc, tens una tos productiva i l’antitussigen està contraindicat, no simplement desaconsellat. Si la tos és seca, irritativa, de les que rasquen i no produeixen res, llavors un supressor de la tos té sentit durant uns dies. És l’única bifurcació que importa i gairebé ningú la fa davant del prestatge de la farmàcia.

Primer, quant de temps fa que tusses

La durada canvia el plantejament més que el tipus de tos. La classificació habitual és senzilla:

• Tos aguda: menys de 3 setmanes. Sol començar de cop i gairebé sempre ve d’un refredat, una grip o una sinusitis. Es resol sola.
• Tos subaguda: de 3 a 8 setmanes.
• Tos crònica: més de 8 setmanes. Aquí ja no toca automedicar-se, toca buscar la causa.

Els xarops de farmàcia estan pensats per a la primera categoria i per a tandes curtes. Quan una tos s’allarga, el problema rarament s’arregla amb el producte que la silencia.

Tos seca: què fa un antitussigen

El dextrometorfan és l’antitussigen sense recepta més estès a Espanya. Actua a nivell central: deprimeix el centre de la tos al bulb raquidi i puja el llindar a partir del qual es dispara el reflex. La seva fitxa tècnica l’indica per al tractament simptomàtic de la tos improductiva (irritativa, nerviosa) en adults i adolescents a partir de 12 anys. L’efecte comença als 15-30 minuts i dura unes 6 hores.

L’interessant és a la llista de contraindicacions, perquè descriu exactament a qui no li convé: tos productiva, tos asmàtica, MPOC, insuficiència respiratòria o pneumònia. La lògica és la mateixa en tots els casos: si tens secrecions per evacuar o la via aèria ja compromesa, apagar el reflex que les expulsa empitjora les coses.

Dos avisos que convé tenir presents:

• Interaccions psiquiàtriques serioses. Està contraindicat amb IMAO, ISRS, bupropió, linezolid, procarbazina o selegilina, o si n’has pres algun les dues setmanes anteriors, pel risc de síndrome serotoninèrgica. Si prens un antidepressiu, pregunta abans de comprar qualsevol xarop.
• Res d’alcohol, aranja ni taronja amarga durant el tractament: tots dos sucs inhibeixen els enzims que el metabolitzen i n’augmenten els nivells a la sang.

I un límit temporal clar: si la tos empitjora, persisteix més de 7 dies o va acompanyada de febre alta, erupció cutània o mal de cap persistent, deixa d’insistir amb el xarop i consulta.

Un cas a part és la codeïna. Des del 2015 l’AEMPS en va restringir l’ús com a antitussigen: no s’ha d’utilitzar en menors de 12 anys, ni en metabolitzadors ultraràpids del CYP2D6, ni durant la lactància.

Tos amb mocs: mucolítics i expectorants

Aquí l’objectiu és el contrari: que el moc surti millor, no que la tos desaparegui. L’acetilcisteïna, el mucolític més comú, trenca els ponts disulfur de les mucoproteïnes, redueix la viscositat de les secrecions i facilita que l’epiteli ciliar les mobilitzi. La seva indicació autoritzada són els trastorns respiratoris associats a hipersecreció mucosa espessa i viscosa en adults, amb una pauta típica d’un comprimit efervescent de 600 mg al dia.

Tres detalls pràctics que se solen passar per alt:

• No és per sempre. No s’ha de prendre més de 14 dies sense consell mèdic, i si no millores (o empitjores) als 4-5 dies, cal consultar.
• Mai en menors de 2 anys. Els mucolítics poden obstruir la via aèria dels nadons, perquè la seva capacitat d’expectorar és limitada.
• Separa els antibiòtics orals almenys 2 hores. I si tens asma, compte: pot provocar broncoespasme, i en aquest cas s’ha de suspendre immediatament.

Sobre l’ambroxol i la bromhexina, dos altres expectorants molt venuts: després d’una revisió europea, l’EMA va concloure que el risc de reaccions al·lèrgiques greus és petit, però real, i inclou reaccions anafilàctiques i reaccions cutànies greus com l’eritema multiforme o la síndrome de Stevens-Johnson. Les seves fitxes tècniques es van actualitzar per advertir que cal suspendre el tractament immediatament si apareixen lesions a la pell o a les mucoses.

La taula que resol el dubte

	Tos seca / irritativa	Tos productiva / amb moc
Què fa	Suprimeix el reflex de la tos	Fluïdifica el moc per expulsar-lo
Exemple típic	Dextrometorfan	Acetilcisteïna, ambroxol, guaifenesina
Edat mínima habitual	12 anys (segons presentació)	2 anys
Durada sense consultar	Màxim 7 dies	4-5 dies sense millora → consultar
Contraindicat si	Hi ha moc, asma, MPOC, pneumònia	Menor de 2 anys
Mai amb	Mucolítics, IMAO/ISRS, alcohol	Antitussígens

L’error més comú: prendre’ls tots dos alhora

Sembla raonable (un afluixa el moc, l’altre calma la tos) i és justament el que totes dues fitxes tècniques desaconsellen de manera explícita. La del dextrometorfan adverteix que, combinat amb expectorants o mucolítics, la inhibició del reflex de la tos pot provocar obstrucció pulmonar en augmentar el volum i la fluïdesa de les secrecions bronquials. La de l’acetilcisteïna ho diu des de l’altre costat: amb un antitussigen pot causar una congestió secretora perillosa.

Traduït: has fet el moc més abundant i més líquid, i alhora has desactivat el mecanisme que el treu. Es queda a dins.

Un apunt relacionat: en persones grans o debilitades, amb el reflex de la tos ja disminuït, la fitxa tècnica recomana prendre el mucolític al matí, perquè hi hagi tot el dia per davant per expectorar.

El que ajuda en tots dos casos

Les mesures senzilles continuen sent les més rendibles, sobretot perquè una tos aguda es resoldrà sola de totes maneres:

• Líquids en abundància. Dilueixen el moc de la gola i faciliten l’expectoració.
• Humitat. Un vaporitzador o una dutxa de vapor alleugen la gola seca. Si fas servir humidificador, neteja’l bé.
• Caramels o pastilles per a la tos seca amb pessigolleig. Mai en menors de 3 anys, pel risc d’ennuegament.
• Mel, per a més grans d’un any. Les revisions sistemàtiques de la tos aguda infantil van trobar que la mel redueix la freqüència de la tos respecte a no tractar, i que no difereix de manera significativa del dextrometorfan. Per sota de l’any està prohibida, pel risc de botulisme del lactant.
• No fumar i evitar el fum dels altres, que és l’irritant que més allarga una tos.

En nens, la precaució general és alta: convé consultar abans de donar antitussígens sense recepta a menors de 6 anys, fins i tot els etiquetats com a infantils, perquè probablement no funcionen i sí que poden tenir efectes adversos greus.

Quan el culpable és un medicament que ja prens

Una tos seca persistent que va aparèixer setmanes o mesos després de començar un tractament per a la tensió mereix una revisió: els inhibidors de l’ECA (i, amb menys freqüència, els ARA-II) provoquen tos com a efecte advers conegut. Cap xarop no la traurà mentre continuïs prenent el fàrmac. La solució passa per parlar-ne amb qui te l’ha prescrit, no per afegir-hi un producte més.

Quan consultar

Truca al 112 si apareix:

• Dificultat per respirar o sensació d’ofec.
• Urticària o inflor de la cara o la gola amb dificultat per empassar.
• Un so agut i estrident en agafar aire (estridor).

Consulta el metge tan aviat com puguis si tens tos i a més:

• Expectores sang.
• Febre, o flegma espessa, pudent i verda o groguenca.
• Pèrdua de pes involuntària i suors nocturnes.
• Malaltia cardíaca, inflor a les cames o una tos que empitjora en estirar-te.
• Has estat en contacte amb algú amb tuberculosi.
• La tos dura més de 10-14 dies, o supera les 3 setmanes sense millorar.
• Un nadó de menys de 3 mesos amb tos.
• Una tos violenta que comença de manera sobtada.
• Tens asma o MPOC i la tos ha canviat de patró.
• Apareixen lesions a la pell o a les mucoses mentre prens un mucolític.

Aquest article és informatiu i no substitueix una valoració mèdica o farmacèutica individualitzada. Fonts: AEMPS/CIMA: Fitxa tècnica de cinfatós antitusivo 15 mg (dextrometorfan), AEMPS/CIMA: Fitxa tècnica d’Acetilcisteína Aurovitas 600 mg comprimits efervescents, AEMPS: Codeïna, noves restriccions d’ús com a antitussigen en pediatria (2015), EMA: Revisió de l’article 31 sobre ambroxol i bromhexina, NIH MedlinePlus: Tos, Cochrane / PubMed: Honey for acute cough in children.