Si has perdut líquid per una diarrea o uns vòmits, l’aigua sola reposa el volum però no els electròlits. Aquí és on entren les sals de rehidratació oral (SRO): una pols que es dissol en aigua i que conté sodi, potassi, clorur, citrat i glucosa en unes proporcions molt concretes. No són “aigua amb sucre i sal” millorada. Són un medicament autoritzat, i la proporció és justament el que les fa funcionar.
Dit això, no calen sempre. Un adult sa amb una gastroenteritis lleu que beu i menja amb normalitat no necessita comprar res. El criteri és en qui ets i en quant estàs perdent, no en si tens diarrea o no.
Per què la proporció importa tant
A l’intestí prim, la glucosa s’absorbeix de manera activa i arrossega amb ella sodi i aigua. És el cotransport sodi-glucosa. Durant una diarrea, el mecanisme d’absorció del sodi es desestabilitza, però el de la glucosa continua intacte. Per això una solució que porti glucosa en la quantitat adequada aconsegueix que l’intestí continuï absorbint aigua fins i tot mentre l’està perdent. És la base farmacològica que recullen les fitxes tècniques de l’AEMPS.
Aquesta és també la raó per la qual improvisar surt malament. Si et passes de sucre, la solució queda massa concentrada i estira aigua cap a la llum intestinal en lloc d’absorbir-la: la diarrea empitjora. Si et quedes curt de sodi, no reposes el que has perdut. Les fitxes tècniques hi són explícites: el sobre s’ha de reconstituir només amb aigua i en el volum exacte indicat, i no s’hi han d’afegir altres ingredients com sucre.
Quina composició tenen realment
L’OMS i UNICEF van revisar la fórmula clàssica el 2004 i van recomanar baixar l’osmolaritat. Amb la fórmula reduïda, la necessitat de sueroteràpia intravenosa no programada en nens va caure un 33 %, el volum de les deposicions va baixar al voltant d’un 20 % i els vòmits al voltant d’un 30 %.
A Espanya conviuen diverses fórmules autoritzades. Aquestes són tres referències, en mmol per litre de solució preparada:
| Component | SRO d’osmolaritat reduïda (OMS) | Sueroral Hiposódico | Sueroral Casen |
|---|---|---|---|
| Sodi | 75 | 50 | 90 |
| Potassi | 20 | 20 | 20 |
| Clorur | 65 | 41 | 80 |
| Citrat | 10 | 10 | 10 |
| Glucosa | 75 | 111 | 111 |
| Osmolaritat total | 245 mOsm/l | — | — |
La diferència de sodi entre unes i altres no és un detall de marca: respon a contextos diferents. Les fórmules amb més sodi es van dissenyar pensant en diarrees de gran volum; les hiposòdiques, en quadres més habituals en països amb bon accés sanitari. Si tens dubtes sobre quina et convé, és exactament el tipus de pregunta que es resol al taulell d’una farmàcia en dos minuts.
Com es preparen i es prenen
El que diuen les fitxes tècniques, resumit:
- Un sobre per litre d’aigua potable (o el volum que indiqui el teu envàs concret: hi ha presentacions de mig litre). Si cal, l’aigua es pot bullir abans.
- No bullir la solució després de preparar-la, ni afegir-hi res.
- Beure a temperatura ambient, dins de les 24 hores següents a la preparació. El que sobri, a la nevera, i a les 24 hores es llença.
- A poc a poc. Si es beu molt ràpid pot provocar vòmits. Si passa, s’interromp deu minuts i es reprèn amb quantitats menors i més freqüents.
Sobre quant beure, la pauta general que recullen les fitxes tècniques per a adults és de 200 a 400 ml de solució per cada deposició diarreica, i no hi ha dosi màxima diària establerta: la set regula bastant bé la quantitat necessària. En nens a partir d’un any la referència són uns 200 ml per deposició, administrats a poc a poc, en preses de 25-30 ml cada 10-15 minuts. En lactants i en qualsevol nen petit, la pauta la marca el pediatre: aquí no s’improvisa.
Una cosa que continua sorprenent: no cal dieta tova. Les investigacions no avalen les dietes restrictives en la gastroenteritis vírica. Quan torni la gana, es pot reprendre l’alimentació normal encara que continuï havent-hi diarrea.
Qui n’hauria de fer servir i qui no les necessita
No tothom amb diarrea necessita SRO. Segons els criteris de l’Institut Nacional de Salut estatunidenc (NIDDK), la majoria dels adults sans amb una gastroenteritis vírica poden reposar líquids i electròlits amb aigua, sucs, brous o begudes per a esportistes, i les galetes salades també ajuden.
Les SRO passen a ser el que està indicat en aquests casos:
- Nens, als quals es recomana directament una solució de rehidratació oral.
- Persones grans.
- Persones amb el sistema immunitari afeblit.
- Adults amb diarrea intensa o amb signes de deshidratació.
I hi ha situacions en què les SRO estan contraindicades i no les has de prendre pel teu compte. Les fitxes tècniques de l’AEMPS inclouen: insuficiència renal, diabetis, vòmits importants i continus, obstrucció o perforació intestinal, malabsorció coneguda de glucosa, incapacitat per empassar, prematurs i nens menors d’un mes. També convé tenir-ho present si segueixes una dieta baixa en sodi o en potassi, perquè un sol sobre aporta quantitats rellevants de tots dos.
Sobre les begudes isotòniques: no són medicaments ni tenen la composició d’una SRO. Per a un adult sa amb un quadre lleu poden servir com a líquid més; no són el recanvi d’unes sals de rehidratació quan aquestes estan indicades.
Quan consultar
Busca atenció mèdica, sense esperar, si apareix qualsevol d’aquests senyals:
- Signes de deshidratació: mareig en aixecar-te, orinar molt poc o orina molt fosca, boca i llavis secs, ulls enfonsats, respiració ràpida o pols accelerat. Qualsevol d’ells justifica valoració mèdica el mateix dia.
- Vòmits continus que impedeixen retenir líquids. Si no aconsegueixes beure, la via oral ja no és la solució.
- Sang a les femtes o febre. A més de motiu de consulta, és una raó per no prendre antidiarreics de venda lliure pel teu compte.
- Diarrea que no cedeix en uns dies, o que empitjora en lloc de millorar.
- Deshidratació en un nadó, un nen petit o una persona gran. Aquí el llindar per consultar ha de ser més baix, i davant de símptomes en un nen el raonable és trucar al pediatre directament.
- Malaltia renal, diabetis o immunosupressió de base: consulta abans de prendre SRO, no després.
Aquesta informació és divulgativa i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts utilitzades: Fitxa tècnica de Sueroral Hiposódico, AEMPS/CIMA; Fitxa tècnica de Sueroral Casen, AEMPS/CIMA; Declaració conjunta OMS/UNICEF sobre el maneig clínic de la diarrea aguda (2004); Treatment of Viral Gastroenteritis, NIDDK (National Institutes of Health).