Davant d’un tall o una esgarrinxada lleu, el que més influeix en com cicatritza no és l’antisèptic que facis servir, sinó tres coses: aturar l’hemorràgia si n’hi ha, netejar bé amb aigua i sabó, i cobrir la ferida sense deixar que s’assequi a l’aire. La resta (quin apòsit, quantes vegades canviar-lo, quan preocupar-se) depèn del tipus de ferida.
Primer, atura l’hemorràgia
Si la ferida sagna, pressiona directament a sobre amb una gasa o un drap net durant uns quants minuts seguits, sense aixecar-la per mirar cada dos per tres. Si pots, eleva la zona per sobre del nivell del cor. La majoria de sagnats superficials s’aturen amb cinc o deu minuts de pressió contínua. Si la sang amara la gasa, posa’n una altra a sobre sense treure la primera.
Busca atenció mèdica sense demora si el sagnat no s’atura després de deu minuts de pressió ferma, si la ferida és molt profunda, si veus greix, múscul o os, o si s’ha fet amb un objecte molt brut o rovellat.
Com netejar la ferida, pas a pas
Un cop controlat el sagnat:
- Renta’t les mans amb aigua i sabó abans de tocar la ferida.
- Retira la roba o els objectes que puguin continuar en contacte amb la zona.
- Esbandeix la ferida amb aigua corrent neta (o sèrum fisiològic si en tens) per arrossegar la brutícia visible.
- Renta la pell del voltant amb aigua i sabó, evitant que el sabó entri directament al tall.
- Asseca-la fent copets suaus amb una gasa neta, sense fregar.
- Cobreix-la amb un apòsit o una gasa neta i seca.
Si en netejar-la veus terra, vidre, estelles o un altre cos estrany que no surt en esbandir, no intentis forçar-lo: ves a un centre sanitari.
Què no convé fer servir
L’aigua oxigenada i l’alcohol fa dècades que són a les farmacioles de casa, però tots dos danyen també les cèl·lules sanes que la ferida necessita per tancar-se, no només els bacteris. El bombolleig de l’aigua oxigenada en contacte amb la ferida no és senyal que “netegi millor”: és la reacció química que també fa malbé el teixit nou. Per a la majoria de ferides superficials n’hi ha prou amb aigua i sabó; si vols un antisèptic addicional, la clorhexidina o la povidona iodada són opcions amb menys impacte sobre el teixit sa, sempre aplicades segons les indicacions de l’envàs.
Quin apòsit fer servir segons la ferida
No tots els apòsits serveixen per al mateix. La taula resumeix els més habituals a la farmàcia:
| Tipus d’apòsit | Quan té sentit | Quan evitar-lo |
|---|---|---|
| Gasa i esparadrap | Ferides petites i seques, primeres 24-48 h | Ferides amb molt d’exsudat |
| Apòsit adhesiu (tireta) | Talls i fregades superficials del dia a dia | Ferides grans o profundes |
| Apòsit impermeable | Si la zona es pot mullar (dutxa, piscina, esport) | Ferides que cal revisar cada dia a la vista |
| Hidrocol·loide | Butllofes, ferides amb exsudat lleu o moderat, fase de cicatrització | Ferides infectades o molt exsudatives |
| Hidrogel | Ferides seques o doloroses, amb poc exsudat | Ferides molt humides |
La idea general, avalada des de fa dècades en la cura de ferides, és que una ferida tapada en un ambient humit controlat cicatritza més de pressa que una que es deixa assecar a l’aire, perquè les cèl·lules de la pell necessiten aquest entorn per desplaçar-se i tancar el teixit. Per això, llevat d’indicació contrària, cobrir sol ser millor que “deixar-la respirar”.
Cada quant canviar l’apòsit
Com a norma general, revisa i canvia l’apòsit un cop al dia, o abans si es mulla, s’embruta o es desenganxa. Cada canvi és també el moment de mirar com evoluciona la ferida: si l’envermelliment es redueix i no hi ha secreció, vas bé.
Senyals que s’hi pot estar infectant
És normal que una ferida estigui una mica vermella i sensible els primers dies. El que no és normal, i convé vigilar, és:
- Envermelliment que augmenta o s’estén al voltant de la ferida en lloc de disminuir.
- Inflor, calor o dolor creixent a la zona.
- Secreció de pus o una olor desagradable.
- Febre, calfreds o malestar general.
- Una línia vermella que s’estén des de la ferida cap a la resta de l’extremitat.
Cal la vacuna del tètanus?
Depèn de la ferida i de quan vas rebre l’última dosi. Es consideren ferides amb més risc de tètanus les profundes o punxants, les que s’han contaminat amb terra o matèria fecal, les mossegades, les que porten cossos estranys o teixit malmès, o aquelles en què l’atenció mèdica es retarda unes quantes hores. Si tens una ferida d’aquest tipus i no recordes amb seguretat quan va ser l’última dosi de reforç, o saps que fa més de cinc anys, comenta-ho al teu metge o al teu farmacèutic: poden valorar si necessites una dosi de record segons el teu calendari de vacunació.
Quan consultar
Ves a un centre sanitari, en lloc de tractar la ferida a casa, si:
- El sagnat no s’atura després de deu minuts de pressió contínua.
- La ferida és profunda, molt oberta o afecta una articulació.
- L’ha causat una mossegada d’animal o de persona.
- Apareixen signes d’infecció: envermelliment creixent, pus, febre o mala olor.
- No aconsegueixes treure terra, vidre o un altre cos estrany.
- Tens diabetis, un sistema immunitari debilitat, o prens anticoagulants, ja que aquestes ferides necessiten un seguiment més estret.
Aquest article és informatiu i no substitueix una valoració mèdica o farmacèutica individualitzada. Fonts: Ministeri de Sanitat: Primers auxilis de ferides, MedlinePlus (NIH): Com es curen les ferides, MedlinePlus (NIH): Talls i ferides penetrants, Ministeri de Sanitat: Tètanus, informació per a la ciutadania, Ministeri de Sanitat: Recomanacions d’ús de vacunes Td.