Els talons clivellats no són només un problema estètic: quan la clivella és profunda pot fer mal en recolzar el peu, sagnar amb el frec del calçat o infectar-se. En la majoria dels casos es resolen amb una rutina d’hidratació constant i un ús correcte de la pedra tosca, i només en situacions concretes cal anar a un professional.
Per què es clivella la pell del taló
El taló suporta una pressió molt més gran que la resta del peu a cada pas, i respon a aquesta pressió engruixint la pell: és el que es coneix com a hiperqueratosi o durícia. Aquesta durícia és útil mentre és flexible, però quan la pell s’asseca perd elasticitat i, en estirar-se amb el pes del cos, s’obre en clivelles en lloc de cedir.
Els factors que més afavoreixen aquest procés són:
- Caminar descalç o amb calçat obert per darrere (xancletes, esclops), que deixa el taló sense suport lateral i concentra tota la pressió al centre.
- Passar molt de temps dret, especialment sobre superfícies dures.
- El sobrepès, que augmenta la pressió sobre el taló a cada trepitjada.
- El clima fred i sec, que redueix la humitat natural de la pell, i les dutxes molt calentes, que l’eliminen encara més.
- L’edat, perquè la pell produeix menys greix protector amb els anys.
- Algunes afeccions de la pell, com la dermatitis atòpica o la psoriasi, que ja de per si ressequen i clivellen l’epidermis.
- La diabetis, l’hipotiroïdisme o els problemes de circulació, que redueixen la suor i l’elasticitat de la pell dels peus i fan que les clivelles triguin més a tancar-se.
Convé diferenciar-les de les clivelles entre els dits, que solen ser per una infecció per fongs i piquen i es descamen en lloc de fer mal només en trepitjar; aquest cas es tracta amb antifúngic, no amb crema hidratant.
Rutina per tractar-les a casa
Amb constància, la majoria de clivelles del taló milloren en una o dues setmanes seguint aquests passos, idealment a la nit:
- Posa els peus en remull en aigua tèbia uns 10 minuts per estovar la pell engruixida.
- Llima suaument la durícia amb una pedra tosca o una llima de peus, sempre amb la pell humida i sense arribar a la pell sana ni a zones ja obertes: l’objectiu és rebaixar el gruix, no raspar fins que faci mal.
- Asseca a copets, sense fregar.
- Aplica una crema espessa amb urea sobre la pell encara lleugerament humida, perquè el principi actiu retingui aquesta humitat.
- Posa’t mitjons de cotó per dormir; ajuden que la crema penetri i eviten tacar-ho tot.
- Repeteix-ho cada nit. Si el resultat no millora en dues setmanes, cal replantejar el tractament o consultar.
Si hi ha una clivella oberta que molesta en caminar, un apòsit líquid o una cola cutània (es venen a la farmàcia) segella la vora temporalment i redueix el dolor mentre cicatritza per sota.
Quina concentració d’urea triar
La urea és l’ingredient amb més aval per a aquest problema: reté aigua a la pell, reforça la barrera cutània i, a partir d’una certa concentració, actua com a exfoliant suau perquè ajuda a dissoldre la queratina que forma la durícia. La concentració adequada depèn de l’estat del taló:
| Concentració d’urea | Efecte principal | Indicada per a |
|---|---|---|
| 2–10 % | Hidratant, reforça la barrera cutània | Pell seca sense clivelles, ús diari de manteniment |
| 10–30 % | Hidratant i exfoliant suau | Talons aspres amb clivelles superficials |
| ≥30 % (habitualment 40 %) | Exfoliació intensa, ajuda a retirar la durícia gruixuda | Durícia marcada i clivelles ja establertes |
Les cremes amb urea al 40 % se solen combinar amb àcid làctic o altres queratolítics suaus. Un assaig comparatiu va trobar una millora semblant de la sequedat amb una formulació amb menys urea combinada amb altres hidratants que amb la urea al 40 % sola, així que el decisiu no és només el percentatge, sinó aplicar-la cada dia.
Què cal evitar
- No tallis ni raspis la pell clivellada amb fulles, tisores o alicates de manicura. És la manera més habitual de convertir una clivella en una ferida infectada.
- No tinguis els peus en remull més de 10-15 minuts. L’excés d’aigua estova la pell en lloc de reparar-la.
- No facis servir la pedra tosca sobre pell ja oberta o amb sang.
- Evita el calçat totalment obert per darrere si ja tens clivelles, almenys mentre cicatritzen; el taló necessita aquest suport lateral.
Quan consultar
La majoria de casos es resolen a casa, però convé demanar hora al metge, al podòleg o, si hi ha diabetis, a qui controla el peu diabètic, quan aparegui qualsevol d’aquests senyals:
- La clivella sagna o és tan profunda que fa mal recolzar el peu amb normalitat.
- No millora després d’una o dues setmanes de rutina d’hidratació constant.
- Hi ha signes d’infecció: pus, envermelliment que s’estén, calor local, mala olor o febre.
- Hi ha diabetis, neuropatia o mala circulació: en aquests casos no convé autotractar cap clivella, per petita que sembli, perquè cicatritza pitjor i el risc d’infecció és més alt.
- Se sospita una infecció per fongs (picor, descamació entre els dits) que no respon a un antifúngic de farmàcia en dues setmanes.
Aquest article té finalitat informativa i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts: Mayo Clinic: Cracked heels treatment, MedlinePlus: Diabetes foot care, Comparative Efficacy of Novel Skin Barrier Repair Cream and Urea 40% for the Management of Pedal Fissures (MDPI).