En principi actiu, dosi i comportament al cos, sí: un genèric autoritzat és equivalent al medicament de referència. En excipients, nom, color, forma del comprimit i envàs, no ha de ser-ho. Aquesta és tota la diferència, i entendre on és exactament la frontera resol gairebé tots els dubtes que genera el canvi de caixa a la farmàcia.
La confusió ve del fet que “igual” es fa servir amb dos significats diferents. Un genèric no és una còpia física de l’original: és un medicament diferent que ha hagut de demostrar que es comporta igual dins teu. La normativa europea no exigeix clonar la pastilla, exigeix demostrar que la quantitat de fàrmac que arriba a la teva sang i la velocitat a la qual hi arriba són les mateixes.
Què ha de complir per llei
La definició legal és al Reial decret 1345/2007, que transposa la directiva europea. Un medicament genèric ha de reunir tres condicions:
| Requisit | Què significa a la pràctica |
|---|---|
| Mateixa composició qualitativa i quantitativa en principis actius | La mateixa molècula i la mateixa quantitat. Les diferents sals, èsters, isòmers o derivats d’un principi actiu es consideren el mateix principi actiu |
| Mateixa forma farmacèutica | Amb una excepció: entre formes orals sòlides d’alliberament immediat, càpsula i comprimit es consideren intercanviables |
| Bioequivalència demostrada | Mitjançant estudis farmacocinètics de biodisponibilitat davant del medicament de referència |
Les sigles EFG que veus darrere del nom volen dir “Equivalent Farmacèutic Genèric” i les assigna l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) només als medicaments que encaixen en aquesta definició legal. No és un adorn comercial: és una qualificació regulatòria.
Què és l’estudi de bioequivalència
Aquí hi ha el cor de la qüestió. L’estudi es fa normalment en voluntaris sans, en dosi única i amb un disseny creuat: cada persona pren primer una formulació, es deixa passar un període de rentat perquè el fàrmac desaparegui de l’organisme, i després pren l’altra. Així cada voluntari és el seu propi control.
Es mesuren tres paràmetres a partir de les concentracions a la sang:
- AUC (àrea sota la corba): quant fàrmac hi arriba en total. És la mesura de la quantitat absorbida.
- Cmax: la concentració màxima que s’assoleix.
- tmax: en quant temps s’arriba a aquest pic.
Després es calcula el quocient genèric/referència per a AUC i Cmax. Perquè l’agència l’accepti, l’interval de confiança del 90% d’aquest quocient ha de quedar íntegrament dins del rang 80,00-125,00%. La guia europea exigeix a més un mínim de 12 subjectes avaluables.
Que el criteri sigui l’interval de confiança i no la mitjana és la part que es perd en gairebé totes les discussions. No n’hi ha prou que el resultat mitjà sigui a prop del 100%: la incertesa estadística completa ha de cabre dins del rang. Un estudi amb pocs voluntaris o amb molta variabilitat genera un interval ample que se surt del marge, i el genèric no s’autoritza. A la pràctica això empeny els laboratoris a fer que la mitjana quedi molt enganxada al 100%, no a les vores.
El mite del 80% contra el 125%
L’argument que més circula és aquest: si un genèric pot estar al 80% i un altre al 125%, entre dos genèrics hi pot haver una diferència del 45%. La mateixa AEMPS ho ha desmuntat per escrit, i la raó és geomètrica.
Si el producte de referència és el 100% i l’interval de confiança del quocient ha de cabre en un marge de ±20%, el producte de referència mai no queda en un extrem: queda al mig. Cada genèric es compara contra el mateix estàndard central, no contra l’altre genèric. Sumar els dos extrems teòrics descriu una situació que el mateix disseny estadístic impedeix.
Hi ha una segona dada que gairebé ningú no té en compte: el laboratori innovador també modifica les seves formulacions i els seus processos de fabricació al llarg dels anys, i per justificar aquests canvis fa servir exactament els mateixos estudis de bioequivalència i el mateix rang. La diferència és que aquests canvis no s’anuncien i l’envàs no canvia, així que ningú no els percep.
Quan el marge s’estreny
El 80-125% no s’aplica a tot. Per als principis actius d’estret marge terapèutic, aquells en què una diferència petita de concentració sí que té conseqüències clíniques, la guia europea estreny el criteri d’acceptació de l’AUC a 90,00-111,11%, i també el de la Cmax quan el pic importa per a la seguretat o per monitorar nivells.
A Espanya la precaució va més enllà i arriba directament al taulell. L’Ordre SCO/2874/2007 estableix quins medicaments no es poden substituir en l’acte de dispensació sense autorització expressa del metge prescriptor:
- Medicaments biològics: insulines, hemoderivats, vacunes i medicaments biotecnològics
- Principis actius d’estret marge terapèutic, tret de la via intravenosa: acenocumarol, carbamazepina, ciclosporina, digoxina, metildigoxina, fenitoïna, flecaïnida, liti, tacrolimus, teofil·lina, warfarina, levotiroxina, sirolimus i everolimus en indicació de trasplantament
- Principis actius amb especial control mèdic: isotretinoïna i acitretina sistèmiques, àcid acetohidroxàmic, talidomida, clozapina, pergolida, cabergolina, vigabatrina i sertindol
- Medicaments respiratoris administrats per via inhalatòria
Si prens algun d’aquests, el farmacèutic no et pot canviar la marca pel seu compte encara que hi hagi un genèric més barat. No és una preferència del professional: és una restricció legal.
En què sí que es diferencien
Això també convé tenir-ho clar, perquè les diferències reals existeixen i són legítimes:
- Excipients. Poden ser diferents. De vegades perquè l’excipient de l’original està patentat. Sempre són d’ús farmacèutic i avaluats, però si algun exigeix precaucions (per intoleràncies o al·lèrgies), aquest advertiment apareix obligatòriament a l’etiquetatge i al prospecte. Si has tingut una reacció a un excipient concret, és el punt que cal mirar en canviar de laboratori.
- Aspecte i nom. Color, forma, mida del comprimit, ranura, envàs i denominació poden variar. Res d’això no afecta l’activitat del fàrmac, però sí que pot desorientar qui fa anys que identifica la seva pastilla per la forma.
- Indicacions. Si l’original conserva una patent d’ús sobre alguna indicació, aquesta indicació no pot figurar al prospecte del genèric encara que el principi actiu sigui el mateix.
El que no canvia són les garanties de qualitat: mateixes Normes de Correcta Fabricació, mateixa documentació química i farmacèutica completa, mateixes inspeccions de les plantes i mateix sistema de farmacovigilància després de la comercialització.
Genèric no és el mateix que biosimilar
Dues categories que es barregen sovint. Un biosimilar és la versió no original d’un medicament biològic, proteïnes produïdes per organismes vius, i no compleix la definició de genèric precisament perquè el procés d’obtenció impedeix reproduir la molècula de manera idèntica. Segueix una via d’autorització diferent i més exigent. Un medicament híbrid és una altra figura: es recolza en part en les dades de l’original i en part en dades noves, per exemple quan canvia la dosi o la via d’administració.
Quan consultar
Consulta amb el teu metge o el teu farmacèutic si:
- Has tingut una reacció al·lèrgica o una intolerància digestiva que va aparèixer just en canviar de laboratori, encara que el principi actiu sigui el mateix
- Prens acenocumarol, levotiroxina, liti, digoxina, un antiepilèptic o un immunosupressor i t’han lliurat una caixa diferent de l’habitual
- Fas servir un inhalador i te n’ofereixen un altre dispositiu: la tècnica d’inhalació canvia entre dispositius i això sí que altera la dosi que arriba al pulmó
- Notes una pèrdua de control de la teva malaltia (tensió, glucèmia, INR, crisis) coincidint amb un canvi de medicament
- T’has quedat amb dubtes sobre si dues caixes diferents contenen el mateix: portar-les a la farmàcia i preguntar-ho evita duplicar dosis per error
Aquesta informació és divulgativa i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts consultades: AEMPS — Regulació dels medicaments genèrics: evidències i mites (Inf Ter Sist Nac Salud 2010;34:71-82), AEMPS — Preguntes i respostes sobre el Reial decret 1345/2007, EMA — Guideline on the investigation of bioequivalence (CPMP/EWP/QWP/1401/98 Rev. 1), EMA — Questions and answers on generic medicines i BOE — Ordre SCO/2874/2007, text consolidat.