Si busques un antihistamínic per a l’al·lèrgia, la pregunta útil no és quin és més fort, sinó quin et deixa funcionar. Tots els que es dispensen a la farmàcia bloquegen el mateix receptor, l’H1 de la histamina, i alleugen esternuts, picor, mocs clars i ulls plorosos amb una eficàcia semblant. El que canvia entre ells és quant travessen la barrera que protegeix el cervell, i per tant quanta son fan, amb què interaccionen i a quina hora convé prendre’ls.
Primera i segona generació: l’única divisió que importa
Els antihistamínics de primera generació, dexclorfeniramina, clorfeniramina, difenhidramina, hidroxizina, són molècules antigues que entren fàcilment al sistema nerviós central. Allà bloquegen receptors d’histamina que no tenen res a veure amb la teva al·lèrgia, i el resultat és sedació. La fitxa tècnica de la dexclorfeniramina ho diu sense embuts: la reacció adversa més freqüent és la somnolència lleugera o moderada, i el medicament pot alterar la capacitat mental o física necessària per conduir o manejar màquines.
Els de segona generació, cetirizina, loratadina, desloratadina, bilastina, ebastina, rupatadina, es van dissenyar precisament per no fer això. Són més selectius pels receptors perifèrics i penetren molt menys al cervell. A la pràctica això vol dir que alleugen el mateix deixant-te despert.
No hi ha cap avantatge terapèutic a passar son. Si un antihistamínic et tomba, no és que “estigui fent més efecte”: és que és del grup equivocat per al que necessites.
Què diuen les fitxes tècniques, principi actiu a principi actiu
Aquestes són les dades que consten a les fitxes tècniques autoritzades a Espanya (consultables a CIMA, la base de dades de l’AEMPS) i a la informació de producte europea:
| Principi actiu | Dosi habitual en adults | Somnolència notificada | Detall que canvia el resultat |
|---|---|---|---|
| Dexclorfeniramina | 2 mg, 3-4 vegades al dia (màx. 12 mg/dia) | És la seva reacció adversa més freqüent | Es potencia amb alcohol i altres depressors del SNC; pitjor tolerada a partir dels 60 anys |
| Cetirizina | 10 mg un cop al dia | 9,6 % davant del 5,0 % amb placebo | Requereix ajust de dosi si hi ha insuficiència renal |
| Loratadina | 10 mg un cop al dia | 1,2 % per sobre de placebo | Dosi inicial menor si hi ha insuficiència hepàtica greu |
| Desloratadina | 5 mg un cop al dia | Sense excés davant de placebo | Metabòlit actiu de la loratadina |
| Bilastina | 20 mg un cop al dia | 3,06 % davant del 2,86 % amb placebo | Amb menjar o suc perd un 30 % de biodisponibilitat |
Un matís sobre la cetirizina: encara que la seva xifra de somnolència és la més alta de les de segona generació, la mateixa fitxa tècnica precisa que va ser lleu o moderada en la majoria dels casos i que les proves objectives no van mostrar efectes rellevants sobre la conducció, la latència al son ni la resposta motora a la dosi de 10 mg. És a dir: hi ha més gent que la nota, però no equival a la sedació d’un primera generació.
L’error més car: prendre la bilastina amb l’esmorzar
De tots els detalls d’aquesta llista, aquest és el que més vegades arruïna un tractament. La bilastina s’absorbeix pitjor amb l’estómac ocupat: els aliments redueixen la seva biodisponibilitat oral un 30 %, i el suc d’aranja fa exactament el mateix, un efecte que es pot donar també amb altres sucs de fruita. Per això la seva fitxa tècnica indica prendre-la una hora abans o dues hores després de menjar o de beure suc.
Algú que es pren la pastilla amb el cafè i les torrades està rebent, a la pràctica, una dosi reduïda, i conclou que “la bilastina no em funciona”. Sol funcionar; el que falla és el moment.
La resta es comporten d’una altra manera. La loratadina es pot prendre amb independència dels àpats. En la cetirizina, el menjar no redueix quant s’absorbeix, només ho retarda una mica.
Alcohol, conducció i el triangle de l’envàs
Amb els de primera generació, l’alcohol i altres depressors del sistema nerviós central potencien la sedació, i la recomanació oficial és evitar prendre’ls alhora.
Amb els de segona generació el panorama és diferent però no ingenu. En la cetirizina no s’ha demostrat interacció clínicament significativa amb alcohol a dosis terapèutiques, encara que es recomana precaució; en persones sensibles, combinar alcohol o qualsevol depressor del SNC sí que pot reduir l’atenció. Amb la loratadina no es van observar efectes potenciadors als estudis de comportament psicomotor. Amb la bilastina, el rendiment psicomotor després de prendre alcohol va ser similar al d’alcohol amb placebo.
A Espanya, tot medicament que pugui afectar la conducció porta al cartronatge un pictograma: un triangle vermell amb un cotxe negre i la llegenda “Conducció: veure prospecte”, exigit pel Reial decret 1345/2007. No prohibeix conduir; t’està dient que llegeixis aquell apartat del prospecte abans d’agafar el cotxe.
Cinc coses que convé saber abans de començar
- Si t’has de fer proves d’al·lèrgia, avisa. Els antihistamínics bloquegen la reacció cutània i falsegen el resultat. La fitxa tècnica de la cetirizina indica un període de rentat de 3 dies; la de la loratadina, suspendre almenys 48 hores abans.
- En deixar la cetirizina pot aparèixer picor o granellada, fins i tot si no en tenies abans de començar. De vegades són intensos i obliguen a reprendre el tractament; se solen resoldre en reiniciar-lo.
- La funció renal importa en uns i no en altres. La cetirizina s’elimina sobretot pel ronyó i la seva dosi s’ajusta segons l’aclariment de creatinina; està contraindicada si és inferior a 10 ml/min. La loratadina i la bilastina no requereixen aquest ajust en adults.
- Embaràs i lactància no són terreny d’autoconsulta. Les fitxes tècniques demanen precaució o desaconsellen l’ús segons el fàrmac i el moment, així que la decisió es pren amb un professional, no al passadís de la farmàcia.
- Si en 7 dies no milloras, replanteja-ho. La fitxa tècnica de la loratadina estableix aquest termini per reavaluar la situació clínica. Encadenar setmanes d’antihistamínic sense resposta és senyal que el diagnòstic pot no ser el que et penses.
Quan consultar
Un antihistamínic sense recepta cobreix símptomes al·lèrgics lleus i previsibles. Busca atenció mèdica, urgent en els tres primers casos, si apareix:
- Dificultat per respirar, xiulets al pit, sensació que es tanca la gola o canvi en la veu. Pot ser una reacció anafilàctica, i no es tracta amb una pastilla d’al·lèrgia.
- Inflor de llavis, llengua, parpelles o cara, sobretot si progressa ràpid o s’acompanya de mareig o vòmits.
- Granellada acompanyada de febre, dolor articular o malestar general, o que deixa marca fosca en desaparèixer.
- Símptomes que no milloren després d’una setmana de tractament correcte, o que empitjoren.
- Urticària que dura més de sis setmanes: això ja és urticària crònica i necessita valoració, no automedicació indefinida.
- Congestió nasal persistent amb mocs espessos i d’un sol costat, dolor facial o pèrdua d’olfacte mantinguda: això no encaixa amb una al·lèrgia simple.
- Necessitat de prendre l’antihistamínic gairebé cada dia durant mesos per estar bé.
- Si tens epilèpsia, glaucoma d’angle estret, hipertròfia de pròstata, problemes de retenció urinària, arrítmies o antecedents de QT llarg, o prens medicació crònica: consulta abans de començar, perquè diverses d’aquestes situacions apareixen expressament com a precaució a les fitxes tècniques.
Aquest article és informació general i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Consulta sempre el prospecte del teu medicament i pregunta al teu metge o farmacèutic davant de qualsevol dubte. Fonts: Fitxa tècnica de cetirizina 10 mg (CIMA, AEMPS) · Fitxa tècnica de loratadina 10 mg (CIMA, AEMPS) · Fitxa tècnica de bilastina 20 mg (CIMA, AEMPS) · Fitxa tècnica de dexclorfeniramina 2 mg (CIMA, AEMPS) · Informació de producte de desloratadina (EMA) · Medicaments i conducció: el pictograma (AEMPS)