Quan et sobra un medicament, ha caducat o simplement ja no el necessites, la resposta és sempre la mateixa: porta’l, envàs inclòs, al Punt SIGRE de qualsevol farmàcia. És gratuït, no cal tiquet ni recepta, i no importa a quina farmàcia el vas comprar. És l’única forma correctament gestionada de desfer-te’n.
Què és el Punt SIGRE
SIGRE (Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos) és l’entitat sense ànim de lucre creada per laboratoris, distribuïdores i farmàcies per gestionar de manera ambientalment correcta els envasos i restes de medicaments que generen les llars. Funciona des del 2001 i avui és present en més de 21.900 oficines de farmàcia de tot Espanya, pràcticament el 100% del total.
El contenidor blanc que veus al costat del taulell és el punt de recollida. Tu hi dipositis el que ja no fas servir; la farmàcia l’emmagatzema temporalment i, mitjançant logística inversa, el fa arribar a una planta de classificació autoritzada.
Què hi pots dipositar i què no
La norma general és senzilla: tot el que tingui a veure amb el medicament va al Punt SIGRE, i tot el que no, va a un altre lloc.
| Sí que es diposita al Punt SIGRE | No es diposita al Punt SIGRE |
|---|---|
| Medicaments caducats | Agulles i objectes punxants (van al Punt Net o a un contenidor específic) |
| Medicaments sobrants d’un tractament ja acabat | Termòmetres de mercuri trencats (gestió especialitzada a part) |
| Envasos buits: caixes, blísters, tubs, flascons, inhaladors | Cosmètics, complements alimentaris sense component farmacèutic o productes de parafarmàcia sense medicament |
| Prospectes i embalatge del mateix medicament | Radiografies i material sanitari no farmacològic |
| Sistemes personalitzats de dosificació (SPD) | Residus radioactius o citostàtics d’ús hospitalari (circuit hospitalari específic) |
| Medicaments estupefaents o citotòxics d’ús domiciliari | Envasos de productes de neteja o higiene sense relació amb medicaments |
Si tens dubtes sobre un producte concret, pregunta al taulell: el personal de farmàcia ho comprova al moment.
Per què no es pot llençar a les escombraries o al vàter
Llençar un medicament a la galleda d’escombraries domèstica o dissoldre’l pel vàter sembla innocu, però no ho és, i per això el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) hi és explícit: les restes de medicaments i els seus envasos mai no s’han de dipositar juntament amb el paper, el vidre, els envasos lleugers ni la fracció resta, ni tampoc portar-se a un Punt Net. Han d’anar sempre al Punt SIGRE de la farmàcia.
Les raons són dues:
Primer, molts principis actius són poc biodegradables. Les depuradores convencionals no estan dissenyades per eliminar-los del tot, així que una part acaba filtrant-se a rius, aqüífers i, en darrera instància, a fonts d’aigua. Segon, i és el risc més estudiat, els antibiòtics abocats al medi ambient afavoreixen que els bacteris desenvolupin resistències, un problema de salut pública que l’Organització Mundial de la Salut situa entre les amenaces sanitàries globals més grans, precisament perquè fa que infeccions avui tractables deixin de respondre als tractaments habituals.
Guardar un medicament caducat a la farmaciola tampoc no és bona idea: alguns principis actius perden eficàcia amb el temps o canvien la seva composició química, i conservar-los “per si de cas” només augmenta el risc que algú els prengui per error.
Com funciona el sistema un cop l’hi diposites
El circuit, un cop l’envàs és al contenidor blanc, segueix aquests passos:
- La farmàcia emmagatzema temporalment el que s’ha dipositat al Punt SIGRE.
- La distribuïdora farmacèutica ho recull aprofitant la seva ruta habitual de repartiment de medicaments a la farmàcia (logística inversa), sense necessitat de transport addicional.
- El material arriba a una planta de classificació, on es separa per tipus de material: cartró, plàstic, vidre, metall.
- Els envasos es destinen a reciclatge segons la seva composició.
- Les restes de medicament no perilloses s’eliminen mitjançant valorització energètica; les perilloses (citotòxics, citostàtics, estupefaents) les tracten gestors de residus autoritzats amb procediments específics.
Tot el procés està regulat per la normativa de responsabilitat ampliada del productor en matèria d’envasos, que a Espanya es recull al Reial decret 1055/2022, d’envasos i residus d’envasos.
Abans de buidar la farmaciola
Una revisió de la farmaciola dues vegades l’any evita ensurts i ocupa cinc minuts. Abans d’anar a la farmàcia, comprova:
- Data de caducitat de cada envàs (mes i any impresos a la caixa o al blíster).
- Medicaments de tractaments ja finalitzats que no hagis de repetir.
- Envasos oberts fa temps l’estat dels quals no puguis garantir (xarops, col·liris, cremes).
- Que separes a part qualsevol agulla, llanceta o material punxant: això no va a la mateixa bossa.
Porta-ho tot junt a la farmàcia, sense necessitat de buidar-ho o separar-ho tu mateix: el mateix envàs, tal qual, va al contenidor.
Quan consultar
Ves al farmacèutic, i no decideixis pel teu compte, si:
- No estàs segur de si un producte és un medicament o un cosmètic o complement i no saps on llençar-lo.
- Tens a casa medicaments estupefaents o de control especial sobrants: comenta-ho per assegurar-te que el procés de lliurament és l’adequat.
- Trobes agulles, xeringues o material punxant barrejat amb medicaments: demana que t’indiquin el punt de recollida correcte, diferent del SIGRE.
- Un medicament caducat s’ha estat prenent per error: consulta si cal valorar algun efecte, especialment si és de marge terapèutic estret (anticoagulants, insulina, antiepilèptics).
Aquest article té un propòsit informatiu i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts: MITECO — Gestió de medicaments d’origen domèstic, Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics — SIGRE, SIGRE — Descobreix SIGRE, Reial decret 1055/2022, d’envasos i residus d’envasos.