La resposta curta és que la llista d’ingredients de qualsevol cosmètic, des d’una crema hidratant fins a un xampú, segueix una nomenclatura comuna a tota la Unió Europea anomenada INCI, i està ordenada de major a menor concentració fins a arribar a l’1%. A partir d’aquí, l’ordre deixa de ser obligatori. Amb aquesta única regla ja pots treure molt de partit a qualsevol etiqueta, encara que els noms et sonin a llatí o a anglès tècnic.
Què és l’INCI i per què és igual a tot Europa
INCI són les sigles d’International Nomenclature of Cosmetic Ingredients, un sistema de noms estandarditzat que obliga que un mateix ingredient es digui igual a l’envàs d’un producte fabricat a Espanya que en un fabricat a França o Alemanya. Els noms es donen en llatí quan l’ingredient és d’origen vegetal o mineral (per exemple, Aloe Barbadensis Leaf Juice) i en anglès quan és una substància química o sintètica (per exemple, Sodium Chloride). Aquesta nomenclatura és obligatòria en l’etiquetatge de cosmètics a la UE pel Reglament (CE) núm. 1223/2009, que regula tota la informació que ha de figurar a l’envàs: composició, funció prevista de les substàncies, país de fabricació, quantitat, data de durada mínima i advertiments d’ús.
Que el nom sigui en llatí o en anglès no vol dir que l’ingredient sigui exòtic o perillós: l’aigua es declara com a Aqua, i sol ser el primer ingredient de la llista en cremes, gels i xampús perquè és el component majoritari.
Com està ordenada la llista: la regla de l’1%
Aquesta és la clau pràctica de tot el sistema:
- Els ingredients amb una concentració superior a l’1% han de figurar en ordre decreixent, de major a menor quantitat.
- Els ingredients amb una concentració igual o inferior a l’1% poden aparèixer en qualsevol ordre, normalment al final de la llista.
- Els colorants (identificats amb el prefix “CI” seguit d’un número, com ara CI 77891) es poden citar en qualsevol posició, amb independència de la seva concentració.
A la pràctica, això vol dir que els primers cinc o vuit ingredients marquen la base i la textura del producte (aigua, emol·lients, tensioactius), i que a partir de la meitat de la llista ja no pots deduir quantitats amb precisió. Un actiu pot ser al lloc 15 i ser eficaç a una concentració baixa; la seva posició no indica per si sola si el producte “funciona” o no.
Ingredients que convé saber identificar
| Terme a l’INCI | Què és | On sol aparèixer |
|---|---|---|
| Aqua / Water | Aigua, dissolvent base | Gairebé sempre el primer ingredient en cremes i gels |
| Parfum / Fragrance | Barreja de substàncies aromàtiques | Cremes, gels, xampús amb perfum |
| Alcohol / Alcohol Denat. | Alcohol etílic, usat com a dissolvent o per donar sensació lleugera | Gels, tònics, desodorants |
| Parabens (p. ex. Methylparaben) | Conservants que eviten el creixement de bacteris i fongs | Productes amb fase aquosa (cremes, locions) |
| CI + número | Colorant autoritzat, identificat pel seu codi de color índex | Maquillatge, productes amb color |
| Noms amb sufix “-oxynol” o similars | Tensioactius o emulsionants | Netejadors, xampús |
Veure “Parfum” o “Fragrance” a la llista no et diu quines substàncies aromàtiques concretes conté el producte, tret que es tracti d’algun dels al·lèrgens de declaració obligatòria, que sí que s’han d’anomenar de manera individual quan superen un determinat llindar. Això és especialment rellevant si tens pell sensible o antecedents de dermatitis de contacte.
Els al·lèrgens de fragància: la novetat d’agost de 2026
Aquest és un punt que ha canviat recentment i convé conèixer. Fins ara, la normativa europea obligava a declarar de manera individual 24 al·lèrgens de fragància quan superaven certs nivells de concentració. Des de l’1 d’agost de 2026, el Reglament (UE) 2023/1545 amplia aquesta llista a 81 substàncies, que han de figurar pel seu nom INCI dins del llistat d’ingredients quan la seva concentració supera el 0,001% en productes que no s’esbandeixen (una crema de dia, per exemple) o el 0,01% en productes que s’esbandeixen (un xampú o un gel de bany).
Segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), aquesta ampliació no vol dir que els cosmètics siguin menys segurs: els al·lèrgens de fragància són substàncies segures per a la majoria de les persones i només generen reacció en qui ja hi està sensibilitzat. L’objectiu del canvi és que aquestes persones puguin identificar amb més facilitat, llegint l’etiqueta, els productes que han d’evitar. Els productes que ja eren al mercat abans del 31 de juliol de 2026 es poden continuar venent amb l’etiquetatge antic fins al 31 de juliol de 2028, així que durant un temps conviuran envasos amb informació d’al·lèrgens diferent als prestatges.
Si alguna vegada has tingut una reacció cutània després de fer servir un perfum o una crema perfumada, val la pena que demanis al teu farmacèutic o al teu dermatòleg la llista completa dels al·lèrgens declarables i la comparis amb l’INCI del producte que vols comprar.
El símbol PAO: el pot obert amb un número
A més de la data de durada mínima (el símbol del rellotge de sorra o una data concreta), molts cosmètics porten un dibuix d’un pot obert amb un número seguit de la lletra “M”, per exemple “12M” o “24M”. És el símbol PAO (Period After Opening, “període després de l’obertura”) i indica quants mesos pots continuar fent servir el producte de manera segura un cop obert, sempre que el conservis en condicions normals. Aquest símbol només és obligatori quan el producte té una vida útil superior a 30 mesos; si és inferior, el fabricant hi ha d’indicar en el seu lloc una data de caducitat concreta.
Un cop obert un cosmètic, factors com l’entrada d’aire, la llum o el contacte repetit amb els dits acceleren el deteriorament del producte i dels seus conservants, així que el PAO és una referència útil més enllà de la data impresa a la caixa.
Com llegir una etiqueta a la pràctica
- Mira primer la part frontal: nom del producte, funció i volum o pes net.
- Busca el símbol PAO o la data de durada mínima per saber quant temps el pots fer servir.
- Repassa els primers ingredients de l’INCI per entendre la base del producte (aquosa, oliosa, amb o sense alcohol).
- Si tens pell sensible o al·lèrgies conegudes, busca específicament “Parfum”, “Fragrance” i els noms d’al·lèrgens que ja coneixes per experiències prèvies.
- Comprova el país o la UE com a zona de fabricació i les dades del responsable, obligatoris en tot cosmètic comercialitzat en territori europeu.
Quan consultar
Demana consell al teu farmacèutic o ves al dermatòleg si:
- Notes picor, envermelliment, inflor o butllofes després de fer servir un cosmètic nou, especialment si coincideix amb un ingredient perfumat.
- Tens antecedents de dermatitis de contacte i vols identificar quina substància concreta la desencadena abans de provar un producte nou.
- La reacció afecta una zona extensa de la pell, no millora en uns dies després de deixar de fer servir el producte, o s’acompanya de dificultat per respirar o inflor facial: en aquest cas, busca atenció mèdica urgent.
- Tens dubtes sobre si un ingredient concret és compatible amb un tractament dermatològic que ja estàs seguint.
Aquest article té finalitats informatives i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts: AEMPS — Nous al·lèrgens de fragàncies que s’han d’etiquetar en cosmètics, Reglament (CE) núm. 1223/2009 sobre productes cosmètics (EUR-Lex), Reglament (UE) 2023/1545 sobre etiquetatge d’al·lèrgens de fragàncies (EUR-Lex).