Aftes bucals: per què surten i com alleujar-les

Resposta ràpida

Les aftes són úlceres bucals doloroses, benignes i no contagioses. No se'n coneix una causa única: hi influeixen mossegades, estrès, canvis hormonals o dèficit de ferro, àcid fòlic o vitamina B12. Solen curar-se soles en una a tres setmanes. Alleujar el dolor ajuda; si duren més de dues setmanes o tornen sovint, consulta.

Fan molt més mal del que suggereix la seva mida, i gairebé sempre marxen soles: el que és útil és saber què les desencadena i quan deixen de ser una simple molèstia.

Una afta és una úlcera oberta i dolorosa a dins de la boca, amb el centre blanquinós o groguenc i una vora vermella inflamada. No és cancerosa, no s’encomana i no té relació amb l’herpes labial. Gairebé sempre desapareix sense tractament; el que es pot fer és reduir el dolor mentre es cura i evitar el que la provoca.

Quin aspecte tenen i quant duren

Apareixen a la cara interna de les galtes i els llavis, a la llengua, al terra de la boca o al paladar tou. Se solen notar primer com una picor o coïssor i, un o dos dies després, es forma l’úlcera. Els tres tipus habituals es distingeixen per mida i durada:

Tipus Mida Durada aproximada Cicatriu
Menor (la majoria dels casos) Menys d’1 cm De 4 a 14 dies No
Major (al voltant del 10 %) Més d’1 cm Més de 6 setmanes Possible
Herpetiforme (al voltant del 10 %) 2 a 3 mm, en grups Menys de 30 dies Poc freqüent

En les aftes menors, el dolor sol remetre en 7 a 10 dies i la curació completa triga entre una i tres setmanes. Les majors sí que necessiten valoració mèdica.

Per què surten

La causa exacta no es coneix. El que sí que està descrit és una llista de desencadenants que en poden afavorir l’aparició:

  • Petites lesions a la boca: una mossegada accidental, un raspallat massa enèrgic, un empastament o un aparell dental que frega.
  • Estrès emocional.
  • Canvis hormonals. Són una mica més freqüents en dones.
  • Dèficit de ferro, àcid fòlic o vitamina B12.
  • Al·lèrgies o intoleràncies alimentàries en algunes persones.
  • Tabac: el NIDCR dels Estats Units el cita entre els possibles factors.

Quan les aftes tornen sovint, convé descartar a més causes de fons: alguns medicaments i malalties digestives com la malaltia de Crohn o la celíaca es poden manifestar així. Aquesta valoració correspon al metge.

Com alleujar-les a casa

Com que es curen soles, l’objectiu és que menjar i parlar siguin més suportables. El que ajuda:

  1. Evita el que irrita: aliments picants, àcids, molt salats o durs, i begudes molt calentes.
  2. Esbandeix-te amb aigua amb sal o amb un col·lutori sense alcohol, que no cou sobre l’úlcera.
  3. Fes servir un gel o un producte sense recepta per calmar el dolor, seguint el prospecte. Els anestèsics locals, com la lidocaïna o la benzocaïna, adormen la zona uns minuts, però són un alleujament momentani i no acceleren la curació.
  4. Cuida la higiene bucal amb un raspall suau. Un antisèptic com la clorhexidina pot prevenir la infecció de l’úlcera, tot i que no escurça el procés per si sol.
  5. No et toquis l’úlcera amb la llengua ni amb els dits.

En casos intensos, un metge o un dentista pot receptar corticoides tòpics o, més rarament, tractaments sistèmics. No són productes per fer servir pel teu compte de manera prolongada.

Què no has de fer

  • No confonguis una afta amb un herpes labial. L’herpes surt a la vora externa del llavi, en forma de butllofes agrupades, i sí que és contagiós.
  • No prenguis suplements de ferro, àcid fòlic o B12 “per si de cas”: només té sentit si una anàlisi mostra el dèficit.

Com reduir les recaigudes

No hi ha cap fórmula que garanteixi que no tornin, però aquestes mesures redueixen els desencadenants coneguts:

  • Tria un raspall de pèls suaus i una tècnica sense força.
  • Demana al dentista que revisi vores tallants de peces o aparells que freguin.
  • Fixa’t si apareixen després de certs aliments i, si és així, evita’ls unes setmanes per comprovar-ho.
  • Mantén una dieta variada amb ferro, folat i B12. Si sospites un dèficit, demana una anàlisi en lloc de suplementar-te a cegues.
  • Si fumes, deixar-ho és una mesura raonable també per a la boca.

Afta o herpes labial: com distingir-los

Es confonen sovint, però són problemes diferents. L’afta apareix a dins de la boca, és una úlcera aïllada o en petit nombre i no s’encomana. L’herpes labial, en canvi, sol sortir a la vora externa del llavi o al voltant de la boca, comença com a butllofes agrupades, es cobreix de crosta i sí que es transmet per contacte. El tractament i les precaucions són diferents, així que identificar bé quin tens evita errors, com compartir got o fer un petó a algú durant un herpes actiu.

Un detall pràctic sobre el dolor

El dolor d’una afta empitjora en menjar, beure i parlar perquè l’úlcera exposa terminacions nervioses. Durant els primers dies ajuda prendre aliments tous i tebis, beure amb canyeta si l’úlcera és en un costat accessible i evitar la fruita seca o el pa torrat, que freguen. Quan la molèstia baixa, pots tornar a poc a poc a la teva dieta habitual.

Quan consultar

Demana hora al metge o al dentista si:

  • L’úlcera dura més de dues setmanes sense millorar.
  • Et surten aftes més de dues o tres vegades l’any o n’apareixen de noves abans que es curin les anteriors.
  • Són molt grans o tan doloroses que t’impedeixen menjar o beure amb normalitat.
  • Van acompanyades de febre, diarrea, mal de cap o erupció a la pell.
  • Notes una úlcera de vores dures, que sagna o que no cicatritza, sobretot si fumes o beus alcohol sovint.

Si apareix dificultat per empassar, inflor de la cara o signes d’infecció (pus, mala olor persistent), busca atenció sense esperar.

Aquest article és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Fonts consultades: NIDCR, Fever Blisters and Canker Sores · MedlinePlus, Aftes · Recurrent Aphthous Stomatitis: A Review, PMC.

Aquest article s'ha generat mitjançant intel·ligència artificial i no ha estat revisat per cap farmacèutic ni per cap altre professional sanitari abans de publicar-se. Pot contenir errors o informació desactualitzada: consulta sempre amb un professional sanitari abans de seguir cap indicació.

Aquesta informació és orientativa i de caràcter general. No substitueix la consulta amb el teu metge o farmacèutic, que valorarà el teu cas concret.

Tens un dubte sobre el teu tractament?